1.gh.8 El procés d’urbanització (3): La ciutat en l’Edat Moderna

Entre els segles XV i XVIII, diversos moviments intel·lectuals renovaren les idees de ciutat i urbanisme.

El Renaixement, durant els segles XV i XVI, recuperà els models clàssics de ciutat amb l’establiment de regles de simetria, proporció, ordre i perspectiva. No podem oblidar que la millora en les armes de foc, van impulsar nous sistemes defensius per a les ciutats, cosa que es trasllada en la renovació de les muralles, en forma d’estel, que permetia cobrir tots els angles front a un atac. Les realitzacions pràctiques, van ser escasses. Algunes ciutats italianes o La Carolina, en Espanya.

 

Plànol d'una ciutat defensiva.

 

 

Plànols de les muralles d'època moderna

 

 

Plànol de La Carolina. Regles de simetria.

 

 

La Carolina (Jaén). El nom li ve del rei Carles III.

 

El Barroc (segles XVII i XVIII) va significar la realització pràctica de moltes idees renaixentistes, sobretot, la preocupació per embellir i millorar l’espai urbà, com una forma d’exalçar el poder dels reis. Es construïren grans palaus amb jardins, esglésies i monuments en avingudes àmplies i rectes per crear grans eixos de perspectiva.

A Espanya va aparèixer la plaça major, on tenien lloc diversos esdeveniments públics. Es varen  prendre mesures per millorar les condicions higièniques de les ciutats: cementiris, clavegueram, ponts, fonts monumentals, etc.

 

Plaça Navona, actual.

 

 

Plaça Navona, Roma.
Plaça Major. Madrid.

La majoria de la població vivia encara en el camp, les ciutats eren en general petites, però s’hi concentraven les principals funcions politiques, administratives, militars, religioses i comercials. Sovint les ciutats estaven limitades pel recinte emmurallat, dins el qual dominava un paisatge amb pocs espais oberts, carrers estrets i tortuosos d’èpoques precedents, mal pavimentats i quasi sense serveis urbans.

Al centre de la ciutat es concentraven els edificis públics més importants i els habitatges de les classes privilegiades, que posseïen el control de la ciutat, així com les cases d’artesans i comerciants, mentre que a la perifèria vivien els pagesos que la proveïen d’aliments. Els habitatges pobres, apilotats i mal condicionats, contrastaven amb les residències d’estiu de les classes benestants, que s’alçaven també a la perifèria, però més allunyades del centre urbà.

 

Rocroi, França. Ciutat d'època moderna.

 

Anuncis

Una resposta to “1.gh.8 El procés d’urbanització (3): La ciutat en l’Edat Moderna”

  1. india16 Says:

    Jo crec que està molt bé saber coses sobre les antigües ciutats, perquè apart de aconseguir més coneixemet, sabem com vivien abans.


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: