1.gh.7 El procés d’urbanització (2): La ciutat medieval

Amb la caiguda de l’imperi romà (segle V dC.), va encetar-se una decadència urbana, on les ciutats de l’Europa cristiana començaren a perdre importància i deixaren de ser el centre dels intercanvis comercials.

Entre els segles XI i XII es va produir una expansió agrària i comercial, la qual cosa va permetre el ressorgiment de les ciutats europees, es fundaren de noves i, sobretot, van créixer les antigues, aquelles que estaven situades a les cruïlles de camins, ports o centres de comarques agrícoles.

L’urbanisme medieval es caracteritza per que les ciutats estan envoltades d’una muralla, la qual té una funció defensiva i fiscal, ja que a les portes es pagaven els impostos. L’interior ens mostra dos models:

a)      La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts, mal pavimentats, on la falta d’higiene i les deficients canalitzacions de les aigües eren causa de greus epidèmies que delmaren la població.

 

La ciutat de València en l'Edat Mitjana

 

 

Dues ciutats medievals

 

b)      Unes altres varen créixer al voltant d’un castell o d’un monestir seguint un plànol concèntric o radiocèntric(els carrers arranquen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial, tallats per tota una sèrie de vies circulars concèntriques).

 

Vitoria medieval

 

Centre de la ciutat medieval de Siena

 

Al centre de tots dos models es trobaven els edificis civils, militars i religiosos més importants, com són l’ajuntament, la catedral i els palaus de les famílies més poderoses.

La grandària n’és poca, ja que quasi mai ultrapassen els 20.000 habitants.

 

Segòvia. Muralles i castell.

 

Fora del continent europeu, la ciutat no va conèixer el declivi i el posterior ressorgiment urbà, característic del període medieval. Les ciutats musulmanes presentaven un nombre d’habitants molt superior i la seva importància en el desenvolupament econòmic i cultural era cabdal.

Activitats:

Descriviu els tres tipus de plànols que ja coneixeu i poseu exemples.

Advertisements

22 Respostes to “1.gh.7 El procés d’urbanització (2): La ciutat medieval”

  1. M. Ángel Cabañero Says:

    A) Presentaven un plànol irregular, on havia un teixit confús de carrers, estrets i sinuosos, sense ordre i pocs espais oberts, on la falta d’higiene i deficients canañitzacions d’aigües eren causes d’epidèmies que delmaven població. València a l’Edat Mitjana.

    B) Creixent envoltades d’un castell o monestir a plànols centrics (carrers arranquen d’un mateix centre, prolongades d’un sentit radial, tallats per vies circulars i concèntriques. Centre de la ciutat medieval de Siena.

    C) Fora d’Europa, la ciutat no va tenir declivi i ressorgiment urbà. Les ciutats musulmanes tenien un nom d’habitants molt superior i importància de desenvolupament econòmic i cultural era cabdal. Segòvia.

  2. Love Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts, mal pavimentats, on la falta d’higiene i les deficients canalitzacions de les aigües eren causa de greus epidèmies que delmaren la població.
    b) Unes altres varen créixer al voltant d’un castell o d’un monestir seguint un plànol concèntric o radiocèntric(els carrers arranquen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial, tallats per tota una sèrie de vies circulars concèntriques).
    c)l centre de tots dos models es trobaven els edificis civils, militars i religiosos més importants, com són l’ajuntament, la catedral i els palaus de les famílies més poderoses.

  3. sarah789 Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular amb el carrers sovint estrets i sinuosos, no tenien ordre i pocs espais oberts amb la falta d’higiene. Exemple: Vàlencia a l’Edat Mitjana.

    b) Normalment estaven envoltades per castells o monestirs.
    Tenien un plànol concéntric i de forma circular. Els carrers arrencaven d’un centre en comú. Exemple: Vitoria medieval

    c) Fora d’Europa la ciutat no va conèixer el declivi i el posterior ressorgiment urbà, característic del període medieval. Les ciutats musulmanes tenien més habitants. Exemple: Sègovia.

  4. Claudia Says:

    1. Tenien un plànol irregular on faltava planificació els carrers eren estrets i suinuosos, no hi havia un ordre i amb pocs espais oberts. Faltava higiene i canalitzacions de les aigües, a causa d’això es crearen greus epidèmies que afectaren a la població.

    2. Creixien al voltant del castell o monestir seguint un plànol concèntric, els carrers comencen d’un mateix centre o punt i creixen al voltant, tallats per vies circulars.

    3. Fora d’Europa, la ciutat no tenia el declivi i el posterior ressorgiment urbà. Les ciutats musulmanes tenien molts d’habitants i la seva importància en el desenvolupament econòmic i cultural era fonamental.

  5. emil7234 Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular ,la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrerstraçat sense ordre i amb pocs espais oberts on la falta d’higiene i les deficients canalitzacions de les aigües eren causa de greus epidèmies. Exemple : la ciutat de València en l’Edat Mitjana.

    b) Altres varen créixer al voltant d’un castell o d’un monestir seguint un plànol concèntric o radiocèntric(els carrers arranquen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial, tallats per tota una sèrie de vies circulars concèntriques).Al centrees trobaven els edificis civils, militars i religiosos més importantsLa grandària n’és poca.

    C) Fora del continent europeu,característic del període medieval. Les ciutats musulmanes presentaven un nombre d’habitants molt superior i la seva importància en el desenvolupament econòmic i cultural era cabdal.

  6. Daryl Jade Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts.
    b) Unes altres varen créixer al voltant d’un castell o d’un monestir seguint un plànol concèntric o radiocèntric.
    c) Fora del continent europeu, la ciutat no va conèixer el declivi i el posterior ressorgiment urbà, característic del període medieval.

  7. andrea199762 Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts, mal pavimentats.

    b) Unes altres varen créixer al voltant d’un castell o d’un monestir seguint un plànol concèntric o radiocèntric (els carrers arranquen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial, tallats per tota una sèrie de vies circulars concèntriques).

    c)Fora d’Europa, la ciutat no tenia el declivi i el posterior ressorgiment urbà. Les ciutats musulmanes tenien molts d’habitants i la seva importància en el desenvolupament econòmic i cultural era fonamental.

  8. angelblanchvallespir Says:

    A) La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts, mal pavimentats.

    B)Unes altres varen créixer al voltant d’un castell o d’un monestir seguint un plànol concèntric o radiocèntric. Creant una espècie de diana, tots els carrers desembocaven al centre.

    C)Fora d’Europa, la ciutat no tenia el ressorgiment urbà que a dins Europa es manifestava. Les ciutats musulmanes tenien molts d’habitants i això facilitava el creixement econòmic i cultural de la zona.

  9. jlny7288 Says:

    1. Plànol ortogonal: els carrers es tallen en angle recte. Exemple: la ciutat de Priene.
    2. Plànol irregular: on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts, mal pavimentats, on la falta d’higiene i les deficients canalitzacions de les aigües eren causa de greus epidèmies que delmaren la població.
    3. Plànol concèntric o radiocèntric: els carrers arranquen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial, tallats per tota una sèrie de vies circulars concèntriques.

  10. jlny7288 Says:

    Plànol irregular. Exemple: La ciutat de València en l’Edat Mitjana.
    Plànol concèntric o radiocèntric. Exemple: la ciutat medieval de Siena.

  11. idaira santana Says:

    a)Plànol irregular manca de planificació, carres estrets i suinuosos, traçat sense ordre, mal pavimentats on la falta d’higene i les defisients canalitzacions de les aigües produia epidèmies.
    b)Plànol concèntric carres arranquen d’un mateix centre, prolonguen en sentit radical, tallats per tota una sèrie vies circulars concèntriques.
    c)Fora del continent europeu característic del període medieval Les ciutats musulmanes presentaven un nombre d’habitants molt superior importància en el desenvolupament econòmic i cultural era cabdal.

  12. Rodrigo Deus Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts i epidemies de la època.
    b) Envoltades de castells i monestiris.
    c) Fora del continent europeu, característic del període medieval. Les ciutats musulmanes tenien molts d’habitants i la seva importància en el desenvolupament econòmic i cultural era fonamental.

  13. sarabouza12 Says:

    a) Presentaven un plànol irregular amb carers estrets i sinuosos, sense ordre i amb pocs espais oberts i epidemies de la època.
    -EXEMPLE: La ciutat de València en l’Edat Mitjana

    b)Plànol cèntic o monocèntric.
    Centre de la ciutat medieval de Siena

    c) Fora d’Europa, la ciutat no va tenir declivi i ressorgiment urbà. Les ciutats musulmanes tenien un nom d’habitants molt superior i importància de desenvolupament econòmic i cultural era cabdal. Segòvia.

  14. juditell Says:

    a) La majoria presentaven un plànol irregular on la manca de planificació es tradueix en un teixit confús de carrers, sovint estrets i suinuosos, traçat sense ordre i amb pocs espais oberts.

    b) Plànol concèntric o radiocèntric: els carrers arranquen d’un mateix centre i es prolonguen en sentit radial, tallats per tota una sèrie de vies circulars concèntriques.

    c)Fora del continent europeu, la ciutat no va conèixer el declivi i el posterior ressorgiment urbà, característic del període medieval. Les ciutats musulmanes presentaven un nombre d’habitants molt superior i la seva importància en el desenvolupament econòmic i cultural era cabdal.
    EXEMPLES:
    Plànol irregular: La ciutat de València en l’Edat Mitjana.
    Plànol concèntric o radiocèntric: la ciutat medieval de Siena.


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: